O dona, o mare

S'està tornant a ubicar la maternitat com a nucli dur i imprescindible del destí femení. S’està tornant a la “bona mare”, aquella que s’ha d’esforçar a donar-ho tot als fills: el temps, la llet i l’energia. La tendència actual sobre la maternitat és, definitivament, un pas enrere en la independència de les dones. Si et converteixes en mare, ho fas amb totes les de la llei i si se t’acudeix desviar-te del camí correcte, prepara’t per a la crítica social. Tu tries: o ets dona o ets mare, però totes dues alhora no pot ser.

Com que ara ser mare no és obligatori, si una dona decideix convertir-se en mare està moralment obligada a sentir-se realitzada com a dona sent-ho; és a dir, o estàs 100% dedicada en cos i ànima a la criatura, o t’hi fusiones amb ella totalment, o no ets digna d’anomenar-te mare. 

Ser una “bona mare” també passa per la lactància natural. Vivim un corrent de pensament que sobredimensiona el que és “natural”. Encara veig la cara de pomes agres de la infermera a l’hospital quan li vaig dir que no, que no donaria el pit a les meves filles. I és que hi ha una forta pressió a favor de la lactància materna i, a més, a demanda; és a dir, donar el pit quan la criatura vulgui, sense horaris. Vaja, que l'horari el marca el nadó que, murri com és, t’acaba demanant el pit tant si té gana com si té fred, com si li pica el cul, o senzillament perquè li ve de gust amorrar-s'hi. Amb l’alletament s’empeny la dona a tornar a casa. Es reafirmen les posicions retrògrades, sobretot en un context de crisi econòmica, on hi ha una forta temptació de legitimar la tornada a la llar de la dona per tal de disminuir la corba de l’atur o desenvolupar jornades a temps parcial.

Criar les meves filles amb biberó va permetre que el pare de les criatures participés de l’acte de criança i que jo pogués iniciar de nou la meva activitat laboral al cap de tot just tres mesos. No podia allargar massa la baixa de maternitat si no volia perdre el contacte amb les editorials per a les quals col·laborava, si no volia perdre clients. 

I ser una “bona mare” també vol dir organitzar festes d’aniversari per a les criatures, festes de graduació (a P5!), estar-se hores i hores al parc infantil, anar a sopars de mares (només de mares eh?), fer pastissos i truites de patata per als sopars de l’Ampa... I si no fas res de tot això, ets vista amb recel i suspicàcia.

Si tries no ser mare les 24 hores del dia perquè et plau exercir altres papers, el camí fa pujada. Cal entossudir-se a mostrar que avui dia la maternitat ja no defineix la feminitat, i repetir-ho fins al cansament. Reivindico el dret a ser una mare “mediocre”, una mare a temps parcial.